L'èxit del 15M arreu el món es déu a l'endogàmia dels partits polítics tradicionals.
Macuar X
dissabte, 31 de març del 2012
divendres, 30 de març del 2012
dimecres, 28 de març del 2012
dimarts, 27 de març del 2012
dilluns, 26 de març del 2012
diumenge, 25 de març del 2012
The employment
Macuar X
.
dissabte, 24 de març del 2012
divendres, 23 de març del 2012
dijous, 22 de març del 2012
dimecres, 21 de març del 2012
dimarts, 20 de març del 2012
dilluns, 19 de març del 2012
diumenge, 18 de març del 2012
dissabte, 17 de març del 2012
Rachel Corrie
Rewiev: Praxis Sociológica
Rachel Corrie, activista del Movimiento por la Solidaridad Internacional. Tal día como hay, hace 9 años, Rachel se plantó delante de un bulldozer blindado del ejército israelí para evitar la demolición de una casa habitada por una familia palestina. Quienes estaban presentes dicen que Rachel no movió los pies un sólo milímetro mientras la inmensa excavadora avanzaba hacia ella, que no dejó de mirar fijamente a los ojos del conductor. Minutos más tarde moría aplastada bajo varias toneladas de metal y tierra. Y así fue, dotando de contenido a la palabra valentía, que se convirtió en inmortal. Gracias, Rachie.
divendres, 16 de març del 2012
dimarts, 13 de març del 2012
diumenge, 11 de març del 2012
dissabte, 10 de març del 2012
Old man Vs. iPad
Resulta que al iaio li han regalat un iPad i la seua filla li pregunta si s'aclareix.
Grandfather has been given an iPad and his daughter asks him how he manages it.
Al abuelo le han regalado un iPad y su hija le pregunta cómo le va.
http://youtu.be/itUMO7VLl0M
.
Grandfather has been given an iPad and his daughter asks him how he manages it.
Al abuelo le han regalado un iPad y su hija le pregunta cómo le va.
http://youtu.be/itUMO7VLl0M
.
ARENGA A L’ESQUERRA DE VERES
Si vos sembla
bé, per tal de dirigir-me a totes vosaltres, utilitzaré la paraula “camarades”,
que és neutra en quant a gènere.
Camarades, ara per ara no estem a la vanguardia de les idees ni dels anàlisis de la realitat.
Bo, això seria una anàlisi de l’economia des del punt de vista de les lleis naturals, com la llei de la gravetat, que també és una dictadura.
Camarades, és urgent recuperar un llenguatge distintiu de les forces anticapitalistes.
Redundàncies com capitalisme financer: també estaria el capitalisme borsari o el capitalisme industrial.
Camarades.
Espere no molestar a ninguna amb esta arenga, perquè crec que “pincharé en
hueso”. Així doncs demane disculpes per avançat si ferisc sensibilitats.
1. Per la re-ideologització de l'esquerra: defensem els valors i els assoliments del Socialisme Real.
1.1. La crisi
1.1.1. Les lleis naturals
Camarades, ara per ara no estem a la vanguardia de les idees ni dels anàlisis de la realitat.
A les tertúlies
dels mitjanç de comunicació (i no em refereix a intereconomia) ja s’està
parlant de què els nostres polítics no manen, que hi ha una superestructura que
és per damunt de nosaltres. Sabem que això és la dictadura del capital, filla de la dictadura de les lleis econòmiques, superestructures que sempre han estat ahí. Recordem a Quevedo, quan
deia “poderoso caballero Don Dinero”.
Considerant també que qualsevol forma de
govern està sotmesa a la dictadura de les lleis naturals, dins de les quals hi
són les lleis econòmiques, veiem que el marge per a prometre benestar o riquesa
a l’electorat està prou limitat.
Fixeu-vos, sembla que en altres époques els
nostres governants eren més conscients de la dictadura de les lleis naturals.
Per eixemple, a Burjassot hi és la “Plaza de los Silos”, un enorme graner de
l’época musulmana. Pel que es veu, quan hi havia bona collita, no menjaven més,
sino que guardaven per a temps pitjors.
O, l’or de Moscou, provinent de l’inmens
comerç de què gaudírem gràcies a la nostra neutralitat a la 1ª Guerra Mondial. El
nostre govern, en lloc de gastar el gran superàvit, comprà or que 2 dècades
més tard es necessità per combatre la sublevació del 36, encara què amb poc d’èxit
perquè patirem un bloqueig d’importació d’armes per part de les potències
aliades. I és que Europa, històricament, sempre ha preferit una Espanya feixista
o retrògrada a una Espanya Roja (recordeu que expulsàrem els francesos de la
il·lustració i ens ficaren l’absolutisme de Fernando VII).
Per
tant, Camarades, demanem responsabilitats als nostres ex-governants per no
haver estalviat per als temps de crisi.
És que algú podia creure que creixeríem
eternament? És que el mercat és un pou sense fons?
Mireu, pensem en el model de macrocosmos i
microcosmos: veiem, per exemple, que la mateixa estructura del sistema solar es
repeteix a l’àtom.
Vist com a microcosmos, l'ésser humà arriba a un
punt en què deixa de créixer físicament. La seua correspondència al macrocosmos
seria la societat, el creixement físic de la qual seria el PIB. Per què s’ha suposat
que el PIB continuaria creixent sense límits?
Camarades,
amb una ECONOMIA PLANIFICADA no hauria de ser un drama que el nostre PIB
no augmente any rere any.
1.1.2. Els condicionaments humans
Bo, això seria una anàlisi de l’economia des del punt de vista de les lleis naturals, com la llei de la gravetat, que també és una dictadura.
A continuació, analitzem la situació
condicionada per l’activitat humana.
Crisi, recessió. I tant que sí. És natural. Ha
passat al llarg de tota la història. El que passa és que ací a occident, pensem
que estem per damunt del bé i del mal.
Als 90 visquérem la caiguda del Bloc de l’Est.
Clar, es deia, ha fracassat el sistema. Doncs
no es així, el motiu principal fou una greu crisi econòmica. Ells (el Bloc de
l’Est) foren els primers damnificats del despertar del gegant asiàtic.
I la cultura popular és molt clar al respecte:
“cuando las barbas del vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar”.
Però nosaltres continuarem gastant. I
endeutant-nos. I arriba un moment en què el que presta, endureix les
condicions, i si és la Xina Comunista, doncs ja veieu, ens tenen agafat ben bé
pels collons i els ovaris.
És com si ens tinguérem que parar en la
carrera pel desenvolupament i esperar a què ens retallen distància la resta de
països, perquè, com ja sabeu, la diferència entre rics i pobres és major ara
que a l’Edat Mitjana. Joan Fuster, un dels nostres millors intel·lectuals, inclús
diu que hi havia més democràcia a l’Edat Mitjana què al s. XX.
Diuen que la crisi comença amb les hipoteques
subprimes, que es concedien al proletariat. Quan la gent es queda sense
treball, és clar, no pot pagar. És un clar exemple del comte venut i assimilat
per gran part de l’esquerra. Un comte que deia: regulant el mercat aconseguirem
la justícia social, no cal canviar el sistema.
Ens ho havíem cregut. Gràcies als préstecs, el
proletariat tenia quasi les mateixes propietats que la burgesia. “el final de
la lluïta de classes”, deien. Però, segons Vàzquez Montalbán, “pot ser que hi
haja igualtat d’oportunitats, però no tots tenim les mateixes ferramentes per a
lluitar a la vida”.
Camarades,
per tant, defensem el dret universal a la vivenda i al treball. Està establert
a la constitució espanyola.
1.2. Necessitem un vocabulari que defense la nostra ideologia
1.2.1. Paraules sospitoses
Camarades, és urgent recuperar un llenguatge distintiu de les forces anticapitalistes.
Estem totalment
contaminades pels conceptes i la ideologia del capitalisme. Sobre tot des de la
guerra freda (que per cert, tampoc cal donar per finiquitada, tan sols hem de
veure les darreres resolucions del consell de seguretat de l’onu).
Utilitzem la
paraula democràcia amb més cautela, és un concepte molt ample i ambigu que, si
ben ho pensem, no defineix res. Per eixemple, perquè “LA democràcia” sempre
està del nostre costat, del costat dels estats imperialistes, com Espanya?
Què pensaran de “LA
democràcia” pobles com Líbia, Iraq, Afganistan, Somàlia?
O, què pensaran
de “LA democràcia” els nostres 5 milions d’aturats?
O, les persones
desnonades, que són 270/dia a l’estat?
Alguna podria
dir: “miren vostès, això del sufragi universal lliure, igual, directe i secret
cada 4 anys no m’interessa. Preferisc que em tornen el pis i tindre un treball.”
Per altra banda,
pensem que “LA democràcia” a les societats complexes està directament
relacionada amb la renta per càpita.
Tan clar com que, a la Grècia antiga podien exercir “LA democràcia” perquè
tenien esclaus.
Considerem el
problema de la corrupció. Per a que no hi haja corrupció necessitem controlar,
fiscalitzar. Això significa més administració, o siga, més diners.
A més a més, amb
l’excusa d’implantar “LA democràcia” estem fent atrocitats a països com ara
Síria (on l’otan, a través de Turquia, ha armat els rebels), Cuba (amb el
bloqueig), Egipte (boicotejant les eleccions perquè no guanyen els nostres
amics i tractant d’imposar Al-Baradei), Palestina, El Sàhara o Iemen.
A vegades “vemos
la paja en el ojo ajeno, però no la viga en el propio”, i per això, a les
nostres aparicions públiques hem de contrarestar la informació mediàtica.
Per exemple,
quan es parla de Corea o Síria, es critica que la presidència haja passat de
pares a fills.
Bé, ací, a la
comunitat internacional, pegant una ràpida ullada, veiem que molts estats
europeus estan presidits per monarquies, que, per suposat, són hereditàries.
Que encara hi ha títols nobiliaris hereditaris, que la terra s’hereda.
La dona d’aznar
agafa una alcaldia. La dona de Clinton és vicepresidenta 1ª. El fill de bush
fou president.
Estas són les
connexions que es veuen a simple vista. Però hi ha altres en forma de clanes,
famílies, grups de pressió o lobbies. En definitiva, tribus.
Per tant,
respectem països com ara Líbia, a la què els mitjans es refereixen
despectivament com a “d’organització tribal”.
Per tant, al
contrari que amb la paraula capitalisme, a la que em referiré més endavant, no
utilitzem “LA democràcia” a soles. Estaria bé emprar adjectius i dir
“democràcia parlamentària”, “democràcia representativa”, “democràcia
assembleària” o “democràcia directa”.
Camarades, la nostra paraula clau ha de ser JUSTÍCIA.
Més paraules de
la guerra freda: règim.
Amb esta paraula
definim els
Per exemple,
Israel no es règim, Iran sí. Aràbia Saudí no és règim, és la monarquia Saudí.
Veneçuela és el règim de Chàvez, quan, per contra, la Colòmbia controlada per
la CIA és una “democràcia”.
Una altra
paraula: totalitarisme.
Este substantiu
és massa ambigu. Sistemes totalitaris han sigut la Alemanya nazi, l’Espanya de
franco, la Xile de pinochet.
Però també es
parla de sistemes totalitaris referint-se a Cuba, Zimbabwe, Angola, Xina,
Vietnam...
Camarades, la nostra paraula clau ha de ser JUSTÍCIA.
1.2.2. Evitem redundàncies.
Redundàncies com capitalisme financer: també estaria el capitalisme borsari o el capitalisme industrial.
Si fem campanya
contra el capitalisme financer, sembla que hi ha un altre capitalisme que és el
bo. I això crea confusió.
Socialisme democràtic: encara que la propaganda capitalista ha
desprestigiat totalment els assoliments del Socialisme Real i ens ha obligat a
emprar ”socialisme democràtic”, considerem, camarades, que això és una
redundància.
Camarades, el socialisme és democràtic per
definició perquè defensa els drets dels assalariats, que som la MA-JO-RI-A.
Camarades, defensem les històriques dictadures
del proletariat del s. XX (Xina, Iran) i les noves del s. XXI (Veneçuela,
Equador, Bolívia).
Pensem per
exemple en la distribució del treball. A Cuba, en un bar on ací, a València, hi
hauria 2 treballant, poden haver-hi 5, 6 ó més. Com l’estat ho paga tot, no pot
deixar a ningú sense fer res.
Un altre
exemple: Canal9 diu que a Corea del
Nord són 24 milions de pobres. Com la població total són 24 milions, es dedueix
que no hi ha rics. També és destacable, oi?
I, a Xina, quan
tanca una fàbrica, els treballadors no perden cap dret i són recol·locats a
altres fàbriques.
Per tant, camarades,
Per la re-ideologització
de l'esquerra: defensem els valors i els assoliments del Socialisme Real.
Macuar X
.
Macuar X
.
divendres, 9 de març del 2012
dimecres, 7 de març del 2012
dimarts, 6 de març del 2012
dilluns, 5 de març del 2012
diumenge, 4 de març del 2012
dissabte, 3 de març del 2012
divendres, 2 de març del 2012
dijous, 1 de març del 2012
Bertolt Brecht (1898-1956)
Bertolt Brecht
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/brecht.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)