comentaris: de febrer 2012

- Quan hi ha crisi econòmica és temps de revolucions, però també de contra-revolucions.
La important crisi dels anys 80 a l’Europa de l’Est fou aprofitada per occident per tal d’apadrinar les “revolucions democràtiques” (= contra-revolucions) i obrir mercats (p.ex. Bulgària està plena d’empreses alemanyes i franceses, a Albània el centre del poder és l’ambaixada d’EEUU, etc.).
A l’actual dècada, les “revolucions democràtiques” fomentades per occident (= imperialisme, comunitat internacional, ...), amb l’ajut de la crisi, s’han centrat en el Magreb i Proper/Medi Orient. Encara que semblen espontànies i a vegades contraris als interessos d’occident (Tunícia, Egipte), tenim exemples de la falta d’escrúpols de la comunitat internacional a l’hora d’abandonar antics aliats (Noriega, Sadam, els talibans, ...).
Sospitosament, a Egipte continuen els aldarulls encara què estan en procés electoral amb supervisió internacional. I això és perquè guanyen els Germans Musulmans. A Líbia ha triomfat la contra i tot tranquil perquè són amics, encara què no hi haja eleccions. Síria no té petroli, però sí una important situació estratègica de cara a la guerra contra Iran.
I si a vegades no li trobem sentit a tot això, l'imperialisme sí que trau profit d'allò de “a río revuelto, ganancia de pescadores”.

Macuar X