La Yuriesfera AltaBloggers: Directorio de Blogs para Bloggers comentaris: de març 2012

dissabte, 31 de març de 2012

L'endogàmia

L'èxit del 15M arreu el món es déu a l'endogàmia dels partits polítics tradicionals.

Macuar X

dimecres, 28 de març de 2012

North Korea army parade II

http://youtu.be/dH_064Sqjh0

Espectacular desfile militar del ejército popular de Corea del Norte parte 1 de 2.

http://youtu.be/FihDY-GC7VQ

La Universitat organitza les Jornades de Pensament Econòmic Contemporani “Més enllà de la gran recessió”

http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/universitat-organitza-jornades-pensament-economic-contemporani-mes-enlla-gran-recessio--1285846070123/Noticia.html?id=1285852048507

L’exposició ‘Nosaltres els valencians’, produïda per la Universitat, viatjarà a Ontinyent, Barcelona, Castelló i Sueca.


http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/exposicio-valencians-produ-da-universitat-viatjara-ontinyent-barcelona-castello-sueca-1285846070123/Noticia.html?id=1285852005931

dissabte, 17 de març de 2012

Weapon of Mass Instruction

http://www.commondreams.org/further/2012/03/16-3

Rachel Corrie


Rewiev: Praxis Sociológica
Rachel Corrie, activista del Movimiento por la Solidaridad Internacional. Tal día como hay, hace 9 años, Rachel se plantó delante de un bulldozer blindado del ejército israelí para evitar la demolición de una casa habitada por una familia palestina. Quienes estaban presentes dicen que Rachel no movió los pies un sólo milímetro mientras la inmensa excavadora avanzaba hacia ella, que no dejó de mirar fijamente a los ojos del conductor. Minutos más tarde moría aplastada bajo varias toneladas de metal y tierra. Y así fue, dotando de contenido a la palabra valentía, que se convirtió en inmortal. Gracias, Rachie.

dissabte, 10 de març de 2012

Malcolm X (1925-1965)


http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/malcolm.htm
.

Reivindicació col·legi públic al carrer Puerto Rico, València, 10 març 2012.

https://picasaweb.google.com/105636676614386466619/ReivindicacioColLegiPublicAlCarrerPuertoRicoValencia10Marc2012?authkey=Gv1sRgCNLe8uHOptKCCA

Old man Vs. iPad

Resulta que al iaio li han regalat un iPad i la seua filla li pregunta si s'aclareix.
Grandfather has been given an iPad and his daughter asks him how he manages it.
Al abuelo le han regalado un iPad y su hija le pregunta cómo le va.

http://youtu.be/itUMO7VLl0M
.

EAM per La Tuerka Rap

http://youtu.be/7sfmA1aSt1k
.

Kazakh Dombra - The White Swan

http://youtu.be/5zL6NxnpGtE
.

ARENGA A L’ESQUERRA DE VERES

Si vos sembla bé, per tal de dirigir-me a totes vosaltres, utilitzaré la paraula “camarades”, que és neutra en quant a gènere.

Camarades. Espere no molestar a ninguna amb esta arenga, perquè crec que “pincharé en hueso”. Així doncs demane disculpes per avançat si ferisc sensibilitats.

1.     Per la re-ideologització de l'esquerra: defensem els valors i els assoliments del Socialisme Real.

1.1. La crisi

1.1.1.     Les lleis naturals


Camarades, ara per ara no estem a la vanguardia de les idees ni dels anàlisis de la realitat.
A les tertúlies dels mitjanç de comunicació (i no em refereix a intereconomia) ja s’està parlant de què els nostres polítics no manen, que hi ha una superestructura que és per damunt de nosaltres. Sabem que això és la dictadura del capital, filla de la dictadura de les lleis econòmiques, superestructures que sempre han estat ahí. Recordem a Quevedo, quan deia “poderoso caballero Don Dinero”.

Considerant també que qualsevol forma de govern està sotmesa a la dictadura de les lleis naturals, dins de les quals hi són les lleis econòmiques, veiem que el marge per a prometre benestar o riquesa a l’electorat està prou limitat. 

Fixeu-vos, sembla que en altres époques els nostres governants eren més conscients de la dictadura de les lleis naturals. Per eixemple, a Burjassot hi és la “Plaza de los Silos”, un enorme graner de l’época musulmana. Pel que es veu, quan hi havia bona collita, no menjaven més, sino que guardaven per a temps pitjors. 

O, l’or de Moscou, provinent de l’inmens comerç de què gaudírem gràcies a la nostra neutralitat a la 1ª Guerra Mondial. El nostre govern, en lloc de gastar el gran superàvit, comprà or que 2 dècades més tard es necessità per combatre la sublevació del 36, encara què amb poc d’èxit perquè patirem un bloqueig d’importació d’armes per part de les potències aliades. I és que Europa, històricament, sempre ha preferit una Espanya feixista o retrògrada a una Espanya Roja (recordeu que expulsàrem els francesos de la il·lustració i ens ficaren l’absolutisme de Fernando VII).

Per tant, Camarades, demanem responsabilitats als nostres ex-governants per no haver estalviat per als temps de crisi.

És que algú podia creure que creixeríem eternament? És que el mercat és un pou sense fons?
Mireu, pensem en el model de macrocosmos i microcosmos: veiem, per exemple, que la mateixa estructura del sistema solar es repeteix a l’àtom.

Vist com a microcosmos, l'ésser humà arriba a un punt en què deixa de créixer físicament. La seua correspondència al macrocosmos seria la societat, el creixement físic de la qual seria el PIB. Per què s’ha suposat que el PIB continuaria creixent sense límits?

Camarades, amb una ECONOMIA PLANIFICADA no hauria de ser un drama que el nostre PIB no augmente any rere any.

 

1.1.2.     Els condicionaments humans


Bo, això seria una anàlisi de l’economia des del punt de vista de les lleis naturals, com la llei de la gravetat, que també és una dictadura.

A continuació, analitzem la situació condicionada per l’activitat humana.

Crisi, recessió. I tant que sí. És natural. Ha passat al llarg de tota la història. El que passa és que ací a occident, pensem que estem per damunt del bé i del mal.

Als 90 visquérem la caiguda del Bloc de l’Est.

Clar, es deia, ha fracassat el sistema. Doncs no es així, el motiu principal fou una greu crisi econòmica. Ells (el Bloc de l’Est) foren els primers damnificats del despertar del gegant asiàtic.

I la cultura popular és molt clar al respecte: “cuando las barbas del vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar”. 

Però nosaltres continuarem gastant. I endeutant-nos. I arriba un moment en què el que presta, endureix les condicions, i si és la Xina Comunista, doncs ja veieu, ens tenen agafat ben bé pels collons i els ovaris.

És com si ens tinguérem que parar en la carrera pel desenvolupament i esperar a què ens retallen distància la resta de països, perquè, com ja sabeu, la diferència entre rics i pobres és major ara que a l’Edat Mitjana. Joan Fuster, un dels nostres millors intel·lectuals, inclús diu que hi havia més democràcia a l’Edat Mitjana què al s. XX.

Diuen que la crisi comença amb les hipoteques subprimes, que es concedien al proletariat. Quan la gent es queda sense treball, és clar, no pot pagar. És un clar exemple del comte venut i assimilat per gran part de l’esquerra. Un comte que deia: regulant el mercat aconseguirem la justícia social, no cal canviar el sistema. 

Ens ho havíem cregut. Gràcies als préstecs, el proletariat tenia quasi les mateixes propietats que la burgesia. “el final de la lluïta de classes”, deien. Però, segons Vàzquez Montalbán, “pot ser que hi haja igualtat d’oportunitats, però no tots tenim les mateixes ferramentes per a lluitar a la vida”.

Camarades, per tant, defensem el dret universal a la vivenda i al treball. Està establert a la constitució espanyola.

1.2. Necessitem un vocabulari que defense la nostra ideologia

1.2.1.     Paraules sospitoses


Camarades, és urgent recuperar un llenguatge distintiu de les forces anticapitalistes.

Estem totalment contaminades pels conceptes i la ideologia del capitalisme. Sobre tot des de la guerra freda (que per cert, tampoc cal donar per finiquitada, tan sols hem de veure les darreres resolucions del consell de seguretat de l’onu).

Utilitzem la paraula democràcia amb més cautela, és un concepte molt ample i ambigu que, si ben ho pensem, no defineix res. Per eixemple, perquè “LA democràcia” sempre està del nostre costat, del costat dels estats imperialistes, com Espanya?

Què pensaran de “LA democràcia” pobles com Líbia, Iraq, Afganistan, Somàlia?

O, què pensaran de “LA democràcia” els nostres 5 milions d’aturats?

O, les persones desnonades, que són 270/dia a l’estat?

Alguna podria dir: “miren vostès, això del sufragi universal lliure, igual, directe i secret cada 4 anys no m’interessa. Preferisc que em tornen el pis i tindre un treball.”

Per altra banda, pensem que “LA democràcia” a les societats complexes està directament relacionada amb la renta per càpita. Tan clar com que, a la Grècia antiga podien exercir “LA democràcia” perquè tenien esclaus.

Considerem el problema de la corrupció. Per a que no hi haja corrupció necessitem controlar, fiscalitzar. Això significa més administració, o siga, més diners.

A més a més, amb l’excusa d’implantar “LA democràcia” estem fent atrocitats a països com ara Síria (on l’otan, a través de Turquia, ha armat els rebels), Cuba (amb el bloqueig), Egipte (boicotejant les eleccions perquè no guanyen els nostres amics i tractant d’imposar Al-Baradei), Palestina, El Sàhara o Iemen.

A vegades “vemos la paja en el ojo ajeno, però no la viga en el propio”, i per això, a les nostres aparicions públiques hem de contrarestar la informació mediàtica.

Per exemple, quan es parla de Corea o Síria, es critica que la presidència haja passat de pares a fills.

Bé, ací, a la comunitat internacional, pegant una ràpida ullada, veiem que molts estats europeus estan presidits per monarquies, que, per suposat, són hereditàries. Que encara hi ha títols nobiliaris hereditaris, que la terra s’hereda.

La dona d’aznar agafa una alcaldia. La dona de Clinton és vicepresidenta 1ª. El fill de bush fou president.
Estas són les connexions que es veuen a simple vista. Però hi ha altres en forma de clanes, famílies, grups de pressió o lobbies. En definitiva, tribus.

Per tant, respectem països com ara Líbia, a la què els mitjans es refereixen despectivament com a “d’organització tribal”.

Per tant, al contrari que amb la paraula capitalisme, a la que em referiré més endavant, no utilitzem “LA democràcia” a soles. Estaria bé emprar adjectius i dir “democràcia parlamentària”, “democràcia representativa”, “democràcia assembleària” o “democràcia directa”.

Camarades, la nostra paraula clau ha de ser JUSTÍCIA.

Més paraules de la guerra freda: règim.

Amb esta paraula definim els governs dels països que no pertanyen a l'òrbita de l'imperialisme. 

Per exemple, Israel no es règim, Iran sí. Aràbia Saudí no és règim, és la monarquia Saudí. Veneçuela és el règim de Chàvez, quan, per contra, la Colòmbia controlada per la CIA és una “democràcia”.

Una altra paraula: totalitarisme.

Este substantiu és massa ambigu. Sistemes totalitaris han sigut la Alemanya nazi, l’Espanya de franco, la Xile de pinochet.

Però també es parla de sistemes totalitaris referint-se a Cuba, Zimbabwe, Angola, Xina, Vietnam...

Camarades, la nostra paraula clau ha de ser JUSTÍCIA.

 

1.2.2.     Evitem redundàncies.


Redundàncies com capitalisme financer: també estaria el capitalisme borsari o el capitalisme industrial.
Si fem campanya contra el capitalisme financer, sembla que hi ha un altre capitalisme que és el bo. I això crea confusió.

Socialisme democràtic: encara que la propaganda capitalista ha desprestigiat totalment els assoliments del Socialisme Real i ens ha obligat a emprar ”socialisme democràtic”, considerem, camarades, que això és una redundància.

Camarades, el socialisme és democràtic per definició perquè defensa els drets dels assalariats, que som la MA-JO-RI-A.

Camarades, defensem les històriques dictadures del proletariat del s. XX (Xina, Iran) i les noves del s. XXI (Veneçuela, Equador, Bolívia)

Pensem per exemple en la distribució del treball. A Cuba, en un bar on ací, a València, hi hauria 2 treballant, poden haver-hi 5, 6 ó més. Com l’estat ho paga tot, no pot deixar a ningú sense fer res.

Un altre exemple: Canal9 diu que a Corea del Nord són 24 milions de pobres. Com la població total són 24 milions, es dedueix que no hi ha rics. També és destacable, oi?

I, a Xina, quan tanca una fàbrica, els treballadors no perden cap dret i són recol·locats a altres fàbriques.

Per tant, camarades,

Per la re-ideologització de l'esquerra: defensem els valors i els assoliments del Socialisme Real.

Macuar X

dijous, 1 de març de 2012

Rasquera defensa la legalitat dels cultius de marihuana


http://noticies.sirius.cat/2012/03/rasquera-defensa-la-legalitat-dels.html

Rosa Luxemburg (1870-1919)

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luxemburg.htm

Enseñanzas artísticas superiores de luto

http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/81602/ensenanzas-artisticas-superiores-de-luto

Bertolt Brecht (1898-1956)

"El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política. No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales".
Bertolt Brecht

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/brecht.htm