La Yuriesfera AltaBloggers: Directorio de Blogs para Bloggers comentaris: 2011

dimecres, 28 de desembre del 2011

La mona Cheetah


La mona Chita era un mono, Wickie el vikingo era una vikinga. La censura o la traducció a l'estat no donen una.
Macuar X

dilluns, 26 de desembre del 2011

concostrina

nieves concostrina sobre Mao i el seu mausoleu, a radio5 todo noticias-RNE: lamentable panfleto anticomunista. Així s'ha assegurat el lloc de treball.
Macuar X
 

El Socialismo es la solución: Fotos de la ofrenda floral del PCFR por el 132 ani...

El Socialismo es la solución: Fotos de la ofrenda floral del PCFR por el 132 ani...: 21 de diciembre, natalicio de dos grandes figuras del siglo XX: J. Stalin y K. Rokossovski

dimecres, 21 de desembre del 2011

Egypt


- Sospechosas revueltas en pleno proceso electoral que ganan los musleem brothers.

- És clar que la "comunitat internacional" vol imposar al-baradei com a president.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Corea


http://www.youtube.com/watch?v=Ns-TlZhl9Q4

http://www.youtube.com/watch?v=gng5KQKJi9M&feature=player_embedded#! 


- és molt més roí Kim Jung-il que Fidel Castro? Segur que molta esquerra alabarà la dictadura del proletariat cubana. A TV parlan de "soldados lobotomizados" impressionats pel pas de l'oca a Corea. 

- Canal9 diu que a Corea del Nord són 24 milions de pobres. Com la població total són 24 milions, es dedueix que no hi ha rics. També és destacable, oi?

- Això demostra que els pobres no necessitem els rics per a viure. Pobres però honrats! 

dissabte, 17 de desembre del 2011

La supressió del senat




- Molts pensen que el senat és necessari x tal de mantindre la unitat de la nació espanyola.

- En la ley 30/92 se regula la vertebración territorial, haciendo así obsoleto el senado.

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l30-1992.tp.html

Artículo 5. Conferencias Sectoriales y otros órganos de cooperación.

1. La Administración General del Estado y la Administración de las Comunidades Autónomas pueden crear órganos para la cooperación entre ambas, de composición bilateral o multilateral, de ámbito general o de ámbito sectorial, en aquellas materias en las que exista interrelación competencial, y con funciones de coordinación o cooperación según los casos.

 
...  

2. Los órganos de cooperación de composición bilateral y de ámbito general que reúnan a miembros del Gobierno, en representación de la Administración General del Estado, y a miembros del Consejo de Gobierno, en representación de la Administración de la respectiva Comunidad Autónoma, se denominan Comisiones Bilaterales de Cooperación. Su creación se efectúa mediante acuerdo, que determina los elementos esenciales de su régimen.

3. Los órganos de cooperación de composición multilateral y de ámbito sectorial que reúnen a miembros del Gobierno, en representación de la Administración General del Estado, y a miembros de los Consejos de Gobierno, en representación de las Administraciones de las Comunidades Autónomas, se denominan Conferencias Sectoriales. El régimen de cada Conferencia Sectorial es el establecido en el correspondiente acuerdo de institucionalización y en su reglamento interno.


...


5. Los acuerdos que se adopten en una Conferencia Sectorial se firmarán por el Ministro o Ministros competentes y por los titulares de los órganos de gobierno correspondientes de las Comunidades Autónomas. En su caso, estos acuerdos podrán formalizarse bajo la denominación de Convenio de Conferencia Sectorial.


6. Las Conferencias Sectoriales podrán acordar la creación de comisiones y grupos de trabajo para la preparación, estudio y desarrollo de cuestiones concretas propias del ámbito material de cada una de ellas.


7. Con la misma finalidad, y en ámbitos materiales específicos, la Administración General del Estado y las Administraciones de las Comunidades Autónomas podrán constituir otros órganos de cooperación que reúnan a responsables de la materia.


                                       Foto de  HUMOR INDIGNADO 99%

Joan Fuster (1922-1992): quotes/aforismes





- La mitologia marcial i patriotarda ho dissimula, però una lleva, dirigida a les trinxeres, també és una “pena de mort”.
- En realitat, un nacionalisme només es crispa i s’arbora front a un altre nacionalisme, que l’amenaça. O millor: una nació només té necessitat - de vegades necessitat biològica, d’instint de conservació – d’exaltarse-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d’una altra nació. (1956).
.

dijous, 15 de desembre del 2011

dimarts, 13 de desembre del 2011

Karl Marx (1818-1883)


- Toda la concepción de Marx no es una doctrina, sino un método. No ofrece dogmas hechos, sino puntos de partida para la ulterior investigación y el método para dicha investigación. -Friedrich Engels (1820-1895)-.

L'anticapitalisme ara


- 16/5/12. La socialdemocràcia, que’ns ha emportat a aquesta situació, ara té la recepta màgica per a eixir-nos en.

- 19/2/12. Per la reideologització de l'esquerra: defensem els valors del Socialisme Real. 


- La esquerra de veres deuria qüestionar el capitalisme i els seus valors: el monetarisme, la generació de riquesa, el creixement desmesurat a costa de l’explotació del Tercer Món i del endeutament (què faríem sense les nostres multinacionals que dominen el comerç mundial?). No deuríem oferir-nos com a millors gestors del capitalisme mitjançant una fiscalitat més “justa?” (és a dir: després de fer rics, d’explotar els més dèbils, intentar fer justícia). Això, després de 100 anys de socialdemocràcia, ha enfortit més encara el capital: la història ens mostra que esta és la veritable utopia.

- economia planificada (socialista): les gallines que entren per les que van eixint. :-)

- El fracàs de la socialdemocràcia al món: hitler ganó la guerra 

dilluns, 12 de desembre del 2011

Oscar Wilde (1854-1900): quotes/aforismes

Oscar Wilde (1854-1900)

- La principal ventaja que acarrearía la implantación del Socialismo es, sin duda, la de relevarnos de la sórdida necesidad de vivir para otros que, en el actual estado de cosas, tanto presiona sobre casi todos. En realidad, casi nadie escapa a ella.

- El socialisme, el comunisme, o com es vulgui anomenar, en convertir la propietat privada en riquesa pública i en remplaçar la competència per la cooperació, restituirà a la societat la seva condició d'organisme sà, i assegurarà el benestar material de cada membre de la comunitat.


"Intel·ligent assaig amb una visió perfectament actual." (Macuar X)

La crisi


- 22.5.12. La classe dominant sempre aprofita les #crisis x enfortir els seus privilegis.

- 18/2/12. "No hay más cera que la que arde". Traduït a economia: entrem en recessió. Aprofitem x a fer revolució.

- 3/2/12. Sembla que la “comunitat internacional” aprofitarà els retalls per a financiar la guerra contra Iran.


- 2/2/12. Ja és de ingenus pensar que amb unes quantes lleis noves superarem la crisi. En realitat es tracta de guanyar temps fins que escampe la tempesta.


- El sistema capitalista sols funciona quan hi ha un creixement superior al 3% del PIB. Però, no es pot créixer eternament, oi?

- Visca el decreixement! Així se traiem tots la màscara.


- El empleo ni se crea ni se destruye: se transforma. Divisió del treball ja!

- Visca la crisi que desperta consciències!

- Acomplir el protocol d Kyoto suposa decreixement, oi?

- Els mercats sempre han estat i han manat.

- No us cregueu que amb estes reformes i les que vinguen anem a solucionar res.
Des de què he nascut, sempre hem estat de reformes i per contra continuem amb les mateixes crisis, però ara pitjor perquè no tenim la mateixa cobertura social que en el 95 (on també hi hagué un 20% d’atur).
Esta dictadura del capital es basa en el creixement continu, sense parar, sense planificar. O siga que a esperar a créixer per damunt del 3%, amb el permís de la resta de països, que estan per la mateixa labor.

- Zapatero dixit: "la democracia tiene sus tiempos y sus formas ...". ¡?,entre elles pel que es veu no està previndre les crisis i guardar per al dia de demà. Hem passat, quasi sense adonar-nos, d’unes xifres d’atur “tècnic” (7%) a una barbaritat (20%).
- Una de les vessants d'esta crisi és el “perill” de la volta al socialisme a l'Europa de l'Est: no s'han covert les espectatives de la població i cal fer un “pla Marshall”. Per això Merkel ho vol tot control·lat al sud i a l'oest.

- Si continuem demanand més inversió, és que no hem entés res de la crisi. Hem arribat al final del cicle del creixement, i si no creixem no podem endeutar-nos. Altres països produeixen més barat que nosaltres i perjudiquen les nostres exportacions. El 3er Món també té dret a créixer.

- Macrocosmos i microcosmos. L'ésser humà arriba un punt en què deixa de créixer físicament. El mateix passa amb la societat. El creixement físic seria el PIB. Amb una economia planificada no hauria de ser un drama que el nostre PIB no augmente any rere any.

- Europa és més que esta crisi del deute. El que passa és que els governants/capitalistes pensen que Europa és d'ells. Però nosaltres podem refundar Europa cap al socialisme quan vullguem.

- RIP: L'Estat del Benestar, mentre durà fou de gran profit per a alguns, altres molt contents i uns pocs prou escèptics.

- Haurem de pensar en una economia que no genere rics.

- Amb una economia planificada, les despesses podrien igualar-se als ingressos.

- Al cap i a la fi, els especuladors són uns professionals autónoms. L'àutèntic roï de la pel·lícula és el sistema capitalista.

- Ja és qüestió de fe pensar que hi ha una eixida capitalista a la crisi.

- salgado (ministra d'economia isquent) diu 'ningú no podia saber l'abast d'esta crisi'. Però molts sabiem que des de els anys 80 o més enrere les empreses existïen gràcies als prèstecs dels bancs.
- El suposat manteniment de l'estat del benestar és l'escusa perfecta x fer retallades salarials.

- La Crisis: visión marxista 

diumenge, 11 de desembre del 2011

Diccionari


Definicions realistes

OTAN: braç armat de l'imperialisme. OTAN: Organització Terrorista de l'Atlàntic Nord.

ONU: braç polític de l'imperialisme.

Règim: sistema de govern dels països que no pertanyen a l'òrbita de l'imperialisme (l'eix del mal, els dolents de la pel·lícula).

Comunitat Internacional: aliança de nacions que baix el paraigües de l'onu defensa els interessos econòmics de la dictadura del capital.

Democracia: concepto casi filosòfico utilizado por las potencias imperialistas i sus aliados para imponer su ideologia.

Demòcrat: persona que defén els interessos del capital (multinacionals, mercats financers).

Dictadura dels mercats: sinònim de Dictadura del Capital, és a dir Capitalisme.

Organismes internacionals (FMI, OCDE, etc.): conjunt d'organitzacions dedicades a justificar amb raonaments pseudocientífics la necessitat de l'existència del sistema capitalista.


Macuar X

Vocabulari/Vocabulary

- minicadena, mini disc, mini jocs, mini clip, ... mini manifestació, mini acampada, mini marxa.
- mini empleos, mini salarios... mini derechos.

La reforma de la ley electoral

Cuidado, que nos quieren colar "España: una, grande y libre". Con la circunscripción única desaparece la representación autonómica. Con 1 persona 1 voto entrará más extrema derecha (Díez & Company). Tal vez la ley de Hondt no sea tan mala. Gracias a ella, Syrika en Grecia podria conseguir mayoria parlamentaria.

Dictadura del proletariat

- 22/2/12. D’un 100% del cens, 30% d’abstenció. Del 70% restant, el pp no arriba al 40% dels vots. Són majoria al Congrés, però no al carrer. La democràcia sempre és relativa.


- La superestructura sempre ha sigut la dictadura del capital, filla de la dictadura de les lleis econòmiques.


- Qualsevol forma de govern està sotmesa a la dictadura de les lleis naturals, dins de les quals hi són les lleis econòmiques.

- El empleo ni se crea ni se destruye: se transforma.

- Els mercats sempre han estat i han manat.

-El sufragi universal, lliure, igual, direct i secret és tan sols una xicoteta porció de democràcia ("algo chiquitito ...uo, uouo") :-). No és LA DEMOCRÀCIA, ni els que han desenvolupat este sistema paràsit que xupla la sang dels pobles (Líbia ...) són els únics demòcrates.


- Els sistemes de govern i l’abstenció
Quan es parla de dictadura del proletariat no deuria considerar-se com a antagònica a democràcia. En base a la teoria de la lluita de classes tan sols hi ha dues formes de govern: dictadura del proletariat o dictadura del capital. Cadascuna d’estes amb la dosi de democràcia que vulguem admetre-les. El sufragi universal, lliure, igual, directe i secret cada 4 anys suposa una part molt xicoteta del concepte democràcia: el que passa és que la classe dominant (capitalistes, mercats financers, etc.) ens el ven com el millor sistema de govern possible. I és que serveix perfectament als seus interessos, tal i com està demostrant la història (un 50% d’abstenció als EEUU). L’abstenció està demostrat que és de la classe dominada.
La dictadura del proletariat basa la seua democràcia en moviments assemblearis, és una democràcia més de base, que requereix més dedicació i entrega, sense haver de deixar tot en mans del polítics professionals. L’abstenció ací també és de la classe dominada, amb la diferència que, en este cas, la classe dominada és MINORIA.

Macuar X

La reforma del art. 135 de la CE1978


- La diferència entre la reforma del article 135 i la situació anterior és que abans tot estava regulat x lleis i ara han de ser lleis orgàniques. Què passa, que no es acomplien les lleis?
- La diferencia entre la reforma del art. 135 y la situación anterior es que antes todo esto estaba estaba regulado por leyes ordinarias y ahora tienen que ser leyes orgánicas. Qué pasa, que no se cumplían las leyes ordinarias?

dissabte, 10 de desembre del 2011

L'estat del benestar/estado del bienestar/welfare state


- 14/5/12. No hi ha major competència deslleial que la capacitat d’endeutament dels estats del 1er món.
 
- 18/2/12. "democràcia" i PIB o Renta per Càpita estan molt relacionades. Quant més ric, més "democràcia"; quant més pobre, menys "democràcia". Interessant, oi?


- Haurem de pensar en una economia que no genere rics.


- La pobresa entesa com decència, austeritat, com a ausència d'explotació.

- En campanya electoral deien que la prioritat era l'ocupació i comencen acomiadant gent.

- Ningú no podrà negar que hem crescut imprimint bitllets.

- La izquierda anticapitalista no deberia defender el estado del bienestar, que es producto de la capacidad de endeudamiento y de la depredación de nuestras multinacionales.

- Quan parlem de repartiment de la riquesa, hem de pensar que l’objectiu final ha de ser l’abolició de la riquesa. No volem més rics. És la riquesa la que alimenta el capital que’ns oprimeix.
Eixa riquesa que, en forma de l’estat del benestar, és una hipoteca de per vida per a infinites generacions de contribuents. És una economia virtual basada en el deute, que a la vegada alimenta més i més el capital.
A més a més, el desenvolupament del 1er món és a costa de l’explotació del 3er món. Després de més de 300 anys de liberalisme econòmic, l’abisme entre rics i pobres és més gran que mai en la història de la humanitat.

- L’estat del benestar és una hipoteca de per vida per a infinites generacions de contribuents. És una economia virtual basada en el deute, que a la vegada alimenta més i més el capital. El desenvolupament del 1er món és a costa del l’explotació del 3er món.

- RIP: L'Estat del Benestar, mentre durà fou de gran profit per a alguns, altres molt contents i uns pocs prou escèptics.
El suposat manteniment de l'estat del benestar és l'escusa perfecta x fer retallades salarials.

Macuar X